Oh, quina tristor!

Oh, quina tristor! Avui no m’has mirat. Miraves les cuixes de la noia del costat.
Per què? Oh, déu meu, si era més lletja que un pecat. Oh, déu meu, qui t’ha fet tan malparit? Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Oh, quina tristor! Avui no m’has mirat. Miraves les cuixes de la tia del costat.
Per què? Oh, déu meu, si era més lletja que un pecat. Oh, déu meu, qui t’ha fet tan malparit? Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Tota il·lusionada al quarto de bany m’estava provant aquell famós desodorant, que em va abandonar abans de poder lligar. Oh, déu meu, qui t’ha fet tan malparit?
Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Era tan dolç. Estàvem ballant. Les nostres mirades es varen entrecreuar.
I tu em vas dir amb veu joiosa i penetrant: “Ai, collons, que m’estàs trepitjant!”
Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Jo avui em vull morir. Perquè el teu amor tan sols a mi em fa patir. Però crec que al final ja he trobat la solució: et mato a tu i així no em moro jo.
Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Oh, quina tristor! Avui no m’has mirat. Miraves les cuixes d’aquests paios del costat.
Per què? Oh, déu meu, si eren més lletjos que un pecat. Oh, déu meu, qui t’ha fet tan malparit? Dum, dum, dum, dum. Dum, dum, dum, dum.

Jo avui em vull morir. Perquè el teu amor tan sols a mi em fa patir. Però crec que al final ja he trobat la solució: et mato a tu i així no em moro jo.
Et mato a tu i així no em moro jo. Et mato a tu i així no em moro jo!