Mare, vull ser pescador

A un poble de pescadors,
entre el mar i la muntanya,
una mare al seu fill
li inculcà que fóra frare.

A dalt d’un vell monestir
un jove amb hàbit de frare,
tot contemplant el blau mar,
tot contemplant el blau mar,
així a sa mare li parla:

Mare, vull ser pescador.
No m’ho privis dolça mare.
Ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.

Mare, vull ser pescador.
Vull ser pescador i no frare.
Que soc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.

A un poble de pescadors,
davant la Verge del Carme,
prega una mare amb fervor,
veient la mar abrivada.

Prega que torni el seu fill,
que marxà amb la mar en calma,
i mentre resa plorant,
en aquell precís instant,
torna el fill i així li parla:

Mare, vull ser pescador.
No m’ho privis dolça mare.
Ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.

Mare, vull ser pescador.
Vull ser pescador i no frare.
Que soc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.

Mare, vull ser pescador!