La xalana

Quan canten les orenetes, a trenc d’alba, al dematí.
Quan el sol tot just desperta, amb els amics fem camí.

La barqueta, aparellada. Tot a punt per anar a pescar.
El volantí, sa galleda i la cuca per escar.

Com belluga la xalana.
No s’atura, no està quieta.
Si no fos la tramuntana
i el vaivé de la barqueta.

Quina angoixa que m’espera
amb aquella suor freda.
Marejat, sacsejat i avorrit.
Amb lo bé que podria estar al llit!

Els companys: pica que pica. Tot rient i tot cantant.
De serrans i julivies es cubell van emplenant.

A mi no em piquen ni els gomits. No faig més que badallar.
Si el mareig fos havanera jo en seria un recital.

Com belluga la xalana.
No s’atura, no està quieta.
Si no fos la tramuntana
i el vaivé de la barqueta.

Quina angoixa que m’espera
amb aquella suor freda.
Marejat, sacsejat i avorrit.
Amb lo bé que podria estar al llit!

Que per quatre serrans mal comptats… ja aniré a comprar el peix al mercat!