La barca xica

Amb l’esclop d’un pescador
m’he fet una barca xica.
D’un llapis, el pal major,
i la vela mės bonica
d’un retall de mocador petit.

Amb l’esclop d’un pescador
m’he fet una barca xica.
D’un llapis, el pal major
i la vela mės bonica
d’un retall de mocador.

Els rems els he fet tallar
dels boixets d’una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.

I amb l’ala d’un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera.
Que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on nomės hi ha xanquet petit.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera.
Que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on nomės hi ha xanquet.

La meva barca ės així:
petita com una engruna.
I quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.

I el dia que arribi a port,
carregat de proa a popa,
vela inflada i remant fort
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.

Tothom dirà: Dėu n’hi do!
Tanta pesca no s’explica!
Tres anxoves, tres seitons
en una barca tan xica
com l’esclop d’un pescador.