La balada d'en Lucas

Jo tenia una caseta vora el mar,
jo tenia un jardí florit i un cel de pau,
jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord,
gent estranya que jugaven amb l’amor,
jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i la cala, que era el meu món.

Ara hi penso, dia i nit, en el meu jardí florit
i en la mare que esperava el meu retorn.
I en la platja solitària quan el so d’una guitarra
li portava una cançó.

Fins l’aroma dels meus pins
i les flors del meu jardí,
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala que era el meu món.

Fins l’aroma dels meus pins
i les flors del meu jardí,
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala que era el meu món.
El meu món… El meu món!