El capità

Quan naveguis de bolina
sota el grop orsant la nau.
Quan la boira et sigui espessa
i el redòs quedi llunyà.

Quan terregis entre lloses,
perquè el vent és massa fort.
Quan el cel no té resposta,
llavors sabràs el què costa
menar la nau fins a port.

Que senzill ser capità
quan el vent bufa de popa,
quan no hi ha esculls a tocar,
quan la pesca és generosa!

Que senzill ser capità
sota estrelles i a coberta,
tot singlant per mar oberta,
i amb la lluna de costat.

Quan el far no et sigui guia
perquè no ho volen els déus,
quan l’onada et trenqui a sobre,
quan et costi estar dempeus.

Quan la mar brami gelosa
i tremoli tot el casc..
Quan la força sigui escassa
llavors sabràs quina traça
li cal a un bon capità!

Que senzill ser capità
quan el vent bufa de popa,
quan no hi ha esculls a tocar,
quan la pesca és generosa!

Que senzill ser capità
sota estrelles i a coberta,
tot singlant per mar oberta,
i amb la lluna de costat.

Quan la mar dorm encalmada,
quan Neptú fa migdiada,
jo també soc capitana!