El canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós:
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat,
quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu,
oh, canons de tot el món,
i la gent de tot arreu!
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc.
Soc el canó de Palamós!

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó,
que tranquil està dormint,
blancs i negres dins el cor
portarien una flor:
la Rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu,
oh, canons de tot el món,
i la gent de tot arreu!
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc.
Soc el canó de Palamós!

Escolteu la seva veu,
oh, canons de tot el món,
i la gent de tot arreu!
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc.
Soc el canó de Palamós!
Soc el canó de Palamós!
Soc el canó de Palamós!