La gavina

Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar.
I al pas del vent, mar enfora, vas voltant fins arribar
a la platja assolellada, platja de dolços records.
On dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors.

Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
“don-li” la besada que li envio més fervent.
Digues-li que sento dolça melangia,
i que penso en ella en tot moment.

Oh, si igual que tu, gavina, el mar pogués travessar
fins arribar a la platja, on tan dolç és recordar.
I veure la imatge bruna en el seu bell despertar,
de la nina que entre somnis és tan grat d’acariciar.

Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
“don-li” la besada que li envio més fervent.
Digues-li que sento dolça melangia,
i que penso en ella en tot moment.

Que penso en ella en tot moment.
Que penso en ella en tot moment.