La rosa del port

Ja arriben les barques velles, ja arriben les traineres,
ja ve la meva estimada Rosa del Port.

Que avui és la Festa del Carme, la verge més marinera.
I portarem a la barca roses d’amor.

I si no pots venir amb mi, empordanesa del cor,
pensa que lluny de la cala el món s’acaba per tu i jo.

La Rosa del Port, quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats, adeu cridem tots, i jo que t’envio els petons de dos en dos.

Quan tornin les orenetes, quan vingui la primavera,
veurem damunt de la prada les flors de maig.

I tu, tan encantadora, cantarina i riallera,
vindràs per sempre, estimada, al nostre costat.

Vine, retorna i tindrem flors de ginesta al torrent.
Amorosits a la cala, caient la tarda del sol ponent.

La Rosa del Port, quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats, adeu cridem tots, i jo que t’envio els petons de dos en dos.

La Rosa del Port, quan surt a la mar, les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats, adeu cridem tots, i jo que us envio els petons de dos en dos.